Què és?
La rubèola és una infecció vírica contagiosa que
produeix símptomes lleus, com a dolor en les articulacions i
erupcions. La rubèola és menys contagiosa que el xarampió i molts
nens mai arriben a contagiar-se. Les epidèmies ocorren en
intervals irregulars durant la primavera. Les majors epidèmies
ocorren cada 6 o 9 anys. Als països desenvolupats actualment el
nombre de casos és menor que mai. Un únic atac de rubèola
immunitza a la persona per a tota la vida.
Causes:
Es transmet entre persones a través d'esternuts, tos o
el contacte amb superfícies contaminades (mocadors, gots, o mans).
La possibilitat que una persona no vacunada adquireixi la malaltia si
conviu amb algú que la té és del 90%. Quan el virus s'introdueix
en l'organisme, passa a la sang atacant als glòbuls blancs, que a la
vegada transmeten la infecció a les vies respiratòries, la pell i
altres òrgans. Una vegada que es pateix la malaltia, l'infant
adquireix immunitat permanent, per la qual cosa no torna a ser atacat
pel virus. Un bebè infectat abans del naixement pot ser contagiós
durant molts mesos després de néixer.El període d'incubació de la malaltia (temps que
transcorre des que s'entra en contacte amb una persona malalta fins
que comencen a desenvolupar-se els símptomes) sol oscil·lar entre
dues i tres setmanes. Al seu torn, una persona infectada pel virus de
la rubèola pot transmetre la malaltia a altres persones dos dies
abans que els símptomes es mostrin, no desapareixent el risc de
contagi fins a una setmana després de l'aparició dels signes de la
malaltia.
Símptomes:
Els símptomes comencen entre els 14
i els 21 dies després de la infecció. La rubèola es caracteritza
per l'aparició de petites erupcions en la pell d'un color vermellenc
que s'inicien en el cap i progressen cap als peus, fent-se més
intensa en el tronc, que no provoquen picors ni molèsties i solen
desaparèixer en pocs dies. Les erupcions solen mostrar-se un o
l'endemà passat del contagi. Al costat de les taques vermelloses,
els símptomes de la rubèola són bastant similars als d'una
síndrome gripal, amb malestar general, febre poc intensa, enrogiment
dels ulls, mal de coll i inflamació dolorosa de ganglis al voltant
del clatell i a la regió posterior de les orelles. En els nens la
rubèola sol revestir escassa gravetat, acompanyant-se algunes
vegades d'otitis (infeccions d'oïdes).
Prevenció:
La vacuna triple vírica, que
protegeix enfront de la rubèola, el xarampió i les galteres, es
mostra eficaç en gairebé la totalitat de les persones a les quals
se li administra. És una vacuna combinada que es recomana en la
infantesa. És aconsellable administrar la primera dosi quan el nen
compleix 15 mesos, encara que en alguns casos no proporciona la
immunitat adequada, per la qual cosa se sol facilitar una segona dosi
abans de l'escolarització (entre els quatre i els sis anys) o abans
de l'adolescència (entre els onze i els tretze anys). El diagnòstic es basa en els
símptomes típics. No obstant això, molts casos de rubèola es
diagnostiquen erròniament o són lleus i passen inadvertits. És
difícil el seu diagnòstic ja que les erupcions en la pell solen ser
poc intenses i d'escassa durada. No obstant això, es pot conèixer
mitjançant una anàlisi de sang si la persona ja ha patit la
malaltia i per tant és immune.
Tractament:
No existeix un tractament específic
per a la rubèola. L'actuació dels especialistes durant la malaltia
sol centrar-se en el control dels símptomes i va dirigida a mitigar
la febre i el malestar general, com si es tractés d'un procés
gripal. Es recomana repòs i l'aïllament de l'infant per evitar nous
contagis. Cal acudir al pediatra si el nen/a amb rubèola respira amb
dificultat o la tos dura més de quatre o cinc dies. S'administren
antibiòtics en cas d'infeccions bacterianes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada