La tuberculosi



Què és?

La tuberculosi (abreujada com TB) és una malaltia provocada pel bacteri Mycobacterium tuberculosi. Infecta prioritàriament els pulmons, encara que també pot afectar a altres òrgans.

Causes i via de transmissió:

Quan una persona que té una tuberculosi no tractada, tus o esternuda, expel·leix gotetes que contenen aquest bacteri. La inhalació d'aquestes gotetes és la forma més freqüent de contreure la tuberculosi.

Període d’incubació:

La tuberculosis no té un període d’incubació específic

Diagnòstic i simptomatologia:

En els lactants de més edat i els nens/es, la infecció de tuberculosi latent (la infecció inicial provocada pel bacteri de la tuberculosi) no sol cursa signes ni símptomes, ni s'observen signes d'infecció en les radiografies de tòrax.

En la majoria dels casos, solament la prova de la tuberculina (utilitzada per determinar si una persona ha estat infectada pel bacteri de la tuberculosi) és positiva. Els nens/es que obtenen un resultat positiu en la prova de la tuberculina, encara que no presentin cap símptoma, en general necessitaran medicar-se.
La infecció primària sol remetre sola quan el nen/a desenvolupa la immunitat al llarg d'un període de temps que oscil·la entre sis i deu setmanes. Però en alguns casos, pot progressar i estendre's pels pulmons (el que rep el nom de tuberculosi progressiva) o a altres òrgans. Això cursa amb signes i símptomes com a febre, pèrdua de pes, fatiga, pèrdua d'apetit i tos.
Un altre tipus d'infecció és la tuberculosi de reactivació (o secundària). En aquests casos, la infecció primària ha remès però els bacteris es troben en estat latent o hibernant. Quan les condicions són favorables (per exemple, quan es té un “baixó” immunitari), els bacteris es reactiven. La tuberculosi que presenten els nens majors i els adults sol ser d'aquest tipus. El principal símptoma és la febre persistent acompanyada de sudoració nocturna, que pot anar seguida de fatiga i pèrdua de pes. Si la malaltia progressa i es formen cavernes en els pulmons, els afectats poden tenir tos amb producció de saliva, moc o flegma que poden ser sanguinolents.

Prevenció:

La prevenció passa per la detecció precoç de la malaltia, de manera que es pugui evitar la transmissió a la resta de la gent. L'OMS recomana la vacunació amb BCG a tots els nounats amb alta incidència de tuberculosi, incloent-la en el calendari infantil de forma sistemàtica. Ha d'administrar-se només una vegada, ja que no està provada l'eficàcia de la revacunació. Així mateix, no està recomanada a persones adultes que vagin a traslladar-se a zones d'alt risc, doncs tampoc s'ha demostrat la seva eficàcia en aquest camp. No obstant això, l'OMS recomana la seva administració en nens i joves que vagin a passar llargues temporades en zones d'incidència.

La BCG està contraindicada en persones amb sida, independentment de l'edat que tinguin. Quant a l'alimentació, si viatja a una zona afectada per la malaltia abstingui's de prendre llet o qualsevol producte làctic que no hagi estat pasteuritzat. En cas de contacte perllongat amb una persona infectada que no està en tractament acudeixi al més aviat possible a un metge i sotmeti's a la prova de la tuberculina. L'especialista valorarà si ha d'administrar-li el tractament o la quimioprofilaxi específica enfront de la malaltia.

Tractament:

Sense tractament, la tuberculosi porta irremeiablement a la mort. Per al seu tractament s'empra una combinació de fàrmacs, entre els quals es troben la isoniacida, la rifampicina, la pirazinamida, el estambutol i la estreptomicina. Són fàrmacs eficaços però que tenen efectes adversos, per la qual cosa el seu ús ha de ser supervisat per un especialista. Els nens amb al·lèrgies anafilàctiques a l'ou poden requerir proves abans d'administrar la vacuna, encara que normalment la triple vírica no està *contraindicada en aquests casos.

El nounat també pot ser vacunat amb la vacuna BCG. Aquesta no necessàriament preveu la malaltia però, en general, redueix la seva gravetat. Com la vacuna BCG no és efectiva al 100%, en alguns països no s'aplica de forma sistemàtica ni als nens ni als adults. Una vegada que una persona ha estat vacunada, sempre li donaran positiu les proves de tuberculosis, per la qual cosa no es podrà detectar una nova infecció. No obstant això, en molts països amb un alt índex de tuberculosi s'aplica la vacuna BCG de forma sistemàtica. Un bebè amb tuberculosi rep tractament amb els antibiòtics isoniacida, rifampicina i pirazinamida. Si el cervell també es veu afectat, poden administrar-se-li corticosteroides al mateix temps.

Realizarán, este lunes, una muestra expositiva para la erradicación de la Tuberculosis (12/03/2011)

Con el lema: “Por un San Lorenzo libre de tuberculosis”, el Hospital Materno Infantil de San Lorenzo i llevará a cabo una exposición sobre la enfermedad, el próximo 14 de marzo, a partir de las 8:00. La cita es en el establecimiento sanitario, sito en Dr. Gabriel Pellón casi Azara de la ciudad universitaria.

La muestra es organizada por servicio de salud, dependiente del MSP y BS, a través del Programa Nacional de Tuberculosis, con la intención de dar a conocer los trabajos de prevención y control de la enfermedad que se están llevando a cabo en la comunidad, y al mismo tiempo intensificar  las tareas de promoción y prevención.

La actividad estará respaldada por los Puestos de Salud y las Unidades de Salud de la Familia instaladas en la zona, y contará con el apoyo de la comuna local. En la oportunidad se prevé la participación de animadores infantiles quienes brindarán un número especial para los más pequeños, donde habrá juegos y muchos premios.

Los casos de tuberculosis detectados anualmente en el país oscilan entre 2.000 y 2.300; de éstos, 350 a 450 se dan en poblaciones indígenas, grupo que mantiene una alta incidencia en lo que respecta a esta patología. Presumen que existen muchos casos que no fueron detectados aún. Se estima que cada persona con tuberculosis no tratada contagia como mínimo a diez personas más. Actualmente esta enfermedad tiene cura y nuestro país cuenta con insumos para detectarla y tratarla gratuitamente.

La tuberculosis es una enfermedad infecciosa y contagiosa que afecta principalmente a los pulmones, hasta destruirlos. Cuando no se trata o se abandona el tratamiento, puede causar la muerte del enfermo.

Para más informes, comunicarse al Programa de Control de la Tuberculosis del MSPyBS, al 290.238.

Font: http://www.nanduti.com.py/v1/noticias-mas.php?id=33238

La grip



Què és?
La grip és una infecció vírica que afecta principalment a les vies respiratòries i es contagia fàcilment, sent els nens petits principals transmissors del virus. I s’estén normalment a l’hivern, per epidèmies.

Si bé els seus símptomes són fàcils de tractar, cal tenir especial cura amb els més petits doncs tenen major risc de desencadenar complicacions com una infecció d'oïda, bronquitis o pneumònia.

Via de transmissió:
El virus de la grip es contagia a través de petites partícules que el malalt expulsa en tossir, parlar o esternudar, per les mans o a través d'objectes que hagin estat contaminats amb el virus, com una joguina o una tovallola.

Els nens petits són grans transmissors de la grip doncs en infectar-se eliminen una gran quantitat de virus i per un període de temps més perllongat que els adults.

Les escoles bressol són un focus d'infecció, ja que durant els mesos d'hivern és molt probable que el virus estigui constantment actiu. Els nens/es comparteixen utensilis, gots, joguines que van de mà i molt probablement de boca en boca… En àmbits on conviuen diversos nens/es.

Període d’incubació:
Al cap d’uns tres dies d’haver entrat en contacte amb el virus.

Símptomes:
Febre alta (més de 38,5 graus), mal de cap, tos i mocs (al principi tos seca i congestió que després evoluciona en tos productiva), en alguns casos xiuletades en respirar (sibilancies), malestar general, dolor muscular i de vegades també dolor abdominal acompanyat o no de vòmits. És freqüent en els nens/es que hi hagi pèrdua d'apetit i irritabilitat.

Tractament:
En ser un virus, la grip no té tractament, però sí es poden alleujar els símptomes fins que remeti per si sola. La febre es tracta amb antitèrmics que ajuden també a alleujar el malestar, per a la resta repòs, manyagues i líquids calentets.

En cap cas s'han d'administrar antibiòtics en cas de grip. No serveixen de gens, excepte en cas que hi hagi complicacions i sempre sota prescripció mèdica. És sap que la grip es guareix en una setmana amb antibiòtics o en una setmana sense antibiòtics.

Tampoc s'ha d'administrar mai aspirina o medicaments que continguin àcid acetilsalicílic, ja que l'hi relaciona a l'aparició de la Síndrome de Reye, malaltia greu que es produeix amb freqüència en nens/es.

Convé estar alerta als símptomes que poguessin donar indicis que la grip s'ha complicat com per exemple: febre molt elevada i persistent, erupció en la pell i dificultat per respirar. Davant qualsevol d'aquests símptomes és convenient acudir al pediatre.

Igualment, cal procurar evitar el contagi en nens/es amb malalties cardíaques, pulmonars, immunodeficiències o trastorns hematològics.

Els símptomes de la grip solen desaparèixer a la setmana, encara que la tos i els mocs poden persistir durant quinze dies.

Prevenció i immunització:
L'Associació Espanyola de Pediatria ve durant anys insistint en què aquesta vacuna hauria d'incloure's en tots els calendaris per a nens/es sans majors de sis mesos.
Es recomana administrar-la sistemàticament a tots els nens/es que tinguin malalties de base (oncològiques, respiratòries, cardíaques, metabòliques, renals, asma, etc), encara que té l'inconvenient que el virus sofreix freqüentment mutacions, amb el que cal readaptar la vacuna cada any per aconseguir una major eficàcia.

 Mesures d'higiene per prevenir la grip

El refredat comú



Què és?

El refredat comú és una afecció catarral de les vies respiratòries altes, de natura vírica, bacteriana o al·lèrgica, afavorida per efecte del fred o de la humitat. Afecta una o més mucoses i es caracteritza especialment per la fluxió o destil·lació que ataca el nas, la boca o el pit. Produeix una hipertèrmia moderada, esgarrifances i un malestar general. En la major part dels casos l'agent patogen és un virus. També rep el nom de rinitis aguda.

Habitualment és una malaltia infecciosa viral lleu del sistema respiratori superior (nas i coll).

Símptomes:

 Són esternuts, secreció nasal, goteig o congestió nasal –sovint tots alhora o un a cada fosa nasal–, picor, mal de coll, tos, mal de cap, i de vegades, febre baixa i una sensació de malestar general. És una de les malalties més comunes per a la que actualment no hi ha cura coneguda, però els símptomes generalment remeten espontàniament en 7-10 dies, tot i que alguns es poden mantenir fins a tres setmanes.

Prevenció:

La millor prevenció és romandre allunyat de les persones que estiguin infectades, perquè la immensa majoria de les infeccions s'adquireixen per la inhalació d'aire carregat de virus que ha emès una persona infectada en tossir, esternudar o exhalar l'aire durant la respiració. Les evidències clíniques disponibles també suggereixen que l'exposició a baixes temperatures pot posar al perill el sistema immunològic (encara que aquest efecte és discutit). L'exposició al fred s'hauria d'evitar durant els períodes de baixes temperatures.

Tractament:

Actualment no hi ha tractament que combati directament als virus del refredat. No hi ha cap medicament o remei a base d'herbes que hagi demostrat de manera concloent la seva eficàcia per escurçar la durada de la malaltia.

Tan sols el sistema immunitari de l'organisme pot destruir l'invasor amb efectivitat. Un refredat pot estar composat per diversos milions de partícules víriques, i normalment en pocs dies l'organisme comença a produir en massa un anticòs més adequat que pot impedir que el virus infecti més cèl·lules, a més de glòbuls blancs que destrueixen el virus mitjançant la fagocitosis i les cèl·lules infectades per impedir més replicacions del virus.

Per tant, els tractaments disponibles se centren en alleujar els símptomes, i també en ajudar al cos a desenvolupar les seves defenses. S'acostumen a utilitzar analgèsics per a la febre, el mal de cap, els dolors musculars i el mal de coll. Per alleujar l’obstrucció nasal es pot fer servir sèrum fisiològic. 

Cançó infantil sobre el refredat

La parotiditis



Què és?:

La parotiditis, popularment coneguda com a galteres, és una malaltia infecciosa aguda en la qual destaca la tumefacció de les glàndules salivals situades a la zona de la mandíbula.

La infecció té lloc en general en la infància quasi sempre a partir dels 3 anys d’edat. La incidència més alta se situa entre els 5 i els 9 anys.

Causa i via de transmissió:

Està provocada per un virus del tipus mixovirus i es transmet per contacte directe. Ingressa a l'organisme per via respiratòria i usualment triga a aparèixer de dues a tres setmanes. El període contagi comença dos dies abans dels símptomes i continua al cap d’uns dies d’haver desaparegut.

Període d’incubació:

El període d’incubació varia entre onze i vint-i-un dies.

Símptomes:

La gran majoria dels nens tenen símptomes molt lleus o no tenen cap. Però quan es presenten símptomes, els més comuns són el malestar general, molèsties en les glàndules salivals, les quals poden estar inflamades i doloroses (pot ser unilateral o bilateral). El patiment aconsegueix la seva màxima expressió al tercer dia i remitent lentament en un termini de tres a set dies.

També és freqüent que es presenti dificultat per mastegar, febre poc elevada durant tres o quatre dies, mal de cap (cefalea) i dolor en les glàndules salivals quan s'ingereixen aliments àcids. Aquests símptomes acostumen a desaparèixer al cap de dotze dies.

Tractament:
El tractament específic per a les galteres és simptomàtic i en general es limita a l'administració de medicaments per alleujar el dolor i la ingestió abundant de líquids. Algunes vegades el repòs en llit és necessari durant els primers dies. Els nens/es no han d'assistir a l'escola fins que els símptomes hagin desaparegut.

Complicacions:
No acostuma a tenir complicacions; la infecció del nervi auditiu pot produir sordesa, però això és poc habitual.

Prevenció:
Les vacunes en la infància contra les galteres (usualment en combinació amb la del xarampió i la rubèola; la triple vírica) proporciona immunitat per a la majoria de les persones. Les persones que han tingut galteres són immunes per a tota la vida. Es col·loca a l'edat d'un any, en forma subcutània, en dosi única.

Entrevista a un pediatre sobre les galteres

L'exantema sobtat



Què és?:
És una malaltia vírica que afecta a nens/es entre els 6 mesos i 3 anys. Se l coneix també com a sisena malaltia atès que va ser descoberta després d'altres malalties exantemàticques com el xarampió, la escarlatina, la rubèola, la varicel·la i el megaloeritema. O roseòla infantil.

Causa:
Està causada per l’herpes virus humà tipus 6.

Contagi:
La infecció es transmet per les secrecions respiratòries de nens/as malalts.

Incubació:
Varia de cinc a quinze dies.

Simptomatologia:
Comença amb febre alta (39-40ºC), que dura uns tres dies. Després la febre desapareix sobtadament i apareix un exantema (taques en la pell) de color rosa pàl·lid. Aquest exantema es localitza primer en el tòrax i posteriorment en coll i cara. Les taques desapareixen en 2-3 dies i no s'acompanyen de picor ni descamació.
Altres símptomes són: la inflamació de la faringe i un augment de la grandària dels ganglis limfàtics del coll.

Diagnòstic:
Pels propis símptomes.

Complicacions:
La convulsió febril és la més freqüent els primers dies.

Tractament:
Antitèrmics tipus paracetamol durant el període febril. Líquids abundants per a una bona hidratació. Quan apareix l’exantema no s'ha de fer res.

Immunització:
La immunització dura tota la vida un cop passada la malaltia.

Prevenció:
El nen/a malalt no ha d'acudir a l'escola. I s'ha de procurar rentar-se amb cura les mans abans i després de tocar a l'infant.

La varicel·la

Què és?

És una malaltia contagiosa, és la més freqüent de les anomenades “malalties exantemàtiques”

Causa:

La produeix un virus de la família dels herpes anomenat “virus varicel·la-zoster”. La primera vegada que l'infant s'infecta per aquest virus passa la varicel·la, si es torna a infectar posteriorment pateix un herpes zoster.

Contagi:

Es transmet per via respiratòria, per inhalació de les gotetes de saliva emeses en parlar, tossir… la persona malalta i per contacte directe amb les vesícules del malalt.La malaltia és contagiosa des d'aproximadament 2 dies abans que aparegui l'erupció fins que totes les lesions es converteixen en crosta, això succeeix, aproximadament, a la setmana de l'inici de la malaltia.

A qui afecta?
Afecta sobretot a nens/es, entre 2 i 10 anys d'edat, donant-los immunitat per a tota la vida, és a dir només la passen una vegada. Si no la pateixes durant la infància pots patir-la quan ets adult, sent normalment més greu.

Incubació:

Des del contagi, té un període d'incubació (sense símptomes) d'unes 2 setmanes.

Clínica:

L'erupció es caracteritza per l'aparició d'una màcula-pápula (granet vermell) que posteriorment es transforma en vesícula amb líquid transparent que després es transforma en tèrbol i finalment s'asseca en forma de crosta de color marró. Les lesions apareixen en la cara, l'abdomen i/o l'esquena i després s'estenen pertot arreu del cos (cuir cabellut, boca, nas, orelles i genitals). Solen haver-hi 3 erupcions en dies consecutius. Aquestes lesions provoquen picor, en ocasions important.

Símptomes:

Poden presentar febre, cansament, mal de cap, abdomialgia o pèrdua de l'apetit,1 o 2 dies abans de l'erupció persistint durant 2-4 dies.

Diagnòstic:

És clínic, és a dir les lesions de la pell són típiques.

Tractament:

Dirigit a reduir la picor de les lesions amb locions de calamina i antihistamínics, via oral, si és necessari. És important que el nen no es grati per evitar la sobreinfecció de les vesícules i les cicatrius posteriors. Poden ser també útils els olis o cremes amb rosa de mosqueta per reduir possibles cicatrius residuals.
Per a la febre utilitzar només paracetamol.
En alguns casos pot ser necessari el tractament amb aciclovir (antivíric) que és efectiu si s'administra precoçment (primeres 24 hores de la malaltia) i durant 5 dies.
No s'aconsella banyar al nen/a, però sí que el/a podem dutxar. Assecarem amb una tovallola suau i neta sense fregar. 

Prevenció:

Els nens/as afectes de varicel·la han de quedar-se a casa fins que totes les lesions estiguin en fase de crosta (7-8 dies després de l'inici de l'erupció). Mentre existeixin vesícules contagien.
Existeix una vacuna contra la varicel·la, segura i eficaç, que no està inclosa en el calendari de vacunació. Pot administrar-se a partir de l'any de vida. Els nens/as vacunats poden passar una varicel·la més lleu, en ocasions de difícil diagnòstic.

Vídeo informatiu sobre la varicel·la

La rubèola

Què és?

La rubèola és una infecció vírica contagiosa que produeix símptomes lleus, com a dolor en les articulacions i erupcions. La rubèola és menys contagiosa que el xarampió i molts nens mai arriben a contagiar-se. Les epidèmies ocorren en intervals irregulars durant la primavera. Les majors epidèmies ocorren cada 6 o 9 anys. Als països desenvolupats actualment el nombre de casos és menor que mai. Un únic atac de rubèola immunitza a la persona per a tota la vida.

Causes:

Es transmet entre persones a través d'esternuts, tos o el contacte amb superfícies contaminades (mocadors, gots, o mans). La possibilitat que una persona no vacunada adquireixi la malaltia si conviu amb algú que la té és del 90%. Quan el virus s'introdueix en l'organisme, passa a la sang atacant als glòbuls blancs, que a la vegada transmeten la infecció a les vies respiratòries, la pell i altres òrgans. Una vegada que es pateix la malaltia, l'infant adquireix immunitat permanent, per la qual cosa no torna a ser atacat pel virus. Un bebè infectat abans del naixement pot ser contagiós durant molts mesos després de néixer.El període d'incubació de la malaltia (temps que transcorre des que s'entra en contacte amb una persona malalta fins que comencen a desenvolupar-se els símptomes) sol oscil·lar entre dues i tres setmanes. Al seu torn, una persona infectada pel virus de la rubèola pot transmetre la malaltia a altres persones dos dies abans que els símptomes es mostrin, no desapareixent el risc de contagi fins a una setmana després de l'aparició dels signes de la malaltia.

Símptomes:

Els símptomes comencen entre els 14 i els 21 dies després de la infecció. La rubèola es caracteritza per l'aparició de petites erupcions en la pell d'un color vermellenc que s'inicien en el cap i progressen cap als peus, fent-se més intensa en el tronc, que no provoquen picors ni molèsties i solen desaparèixer en pocs dies. Les erupcions solen mostrar-se un o l'endemà passat del contagi. Al costat de les taques vermelloses, els símptomes de la rubèola són bastant similars als d'una síndrome gripal, amb malestar general, febre poc intensa, enrogiment dels ulls, mal de coll i inflamació dolorosa de ganglis al voltant del clatell i a la regió posterior de les orelles. En els nens la rubèola sol revestir escassa gravetat, acompanyant-se algunes vegades d'otitis (infeccions d'oïdes).

Prevenció:

La vacuna triple vírica, que protegeix enfront de la rubèola, el xarampió i les galteres, es mostra eficaç en gairebé la totalitat de les persones a les quals se li administra. És una vacuna combinada que es recomana en la infantesa. És aconsellable administrar la primera dosi quan el nen compleix 15 mesos, encara que en alguns casos no proporciona la immunitat adequada, per la qual cosa se sol facilitar una segona dosi abans de l'escolarització (entre els quatre i els sis anys) o abans de l'adolescència (entre els onze i els tretze anys). El diagnòstic es basa en els símptomes típics. No obstant això, molts casos de rubèola es diagnostiquen erròniament o són lleus i passen inadvertits. És difícil el seu diagnòstic ja que les erupcions en la pell solen ser poc intenses i d'escassa durada. No obstant això, es pot conèixer mitjançant una anàlisi de sang si la persona ja ha patit la malaltia i per tant és immune.

Tractament:

No existeix un tractament específic per a la rubèola. L'actuació dels especialistes durant la malaltia sol centrar-se en el control dels símptomes i va dirigida a mitigar la febre i el malestar general, com si es tractés d'un procés gripal. Es recomana repòs i l'aïllament de l'infant per evitar nous contagis. Cal acudir al pediatra si el nen/a amb rubèola respira amb dificultat o la tos dura més de quatre o cinc dies. S'administren antibiòtics en cas d'infeccions bacterianes.

Spot musical, campanya de vacunació nacional contra el xarampió i la rubèola.