L'asma bronquial



Què és?

L'asma és una malaltia inflamatòria de les vies aèries (bronquis) és a dir, de l’aparell respiratori que és manifesta d’una manera més o menys sobtada. Amb crisi de dispnea (dificultat per respirar), de diversa intensitat i que sol ser reversible i recidivant (que pot reaparèixer un cop passada).

Causes:

La principal causa és l'existència d'al·lèrgia respiratòria (de fet un 80% d’ asmàtics són al·lèrgics) però hi ha factors de tipus hereditari (sobretot tenen valor els antecedents en pares i germans), de tipus ambiental (inhalació de vapors, gasos, aerosols...), de tipus infecciós (algunes infeccions víriques com la bronquiolitis per virus sincitial respiratori) o altres (baix pes al néixer i/o naixement prematur; tabaquisme passiu des de la infància...).

En general l'asma apareixerà en una persona amb predisposició genètica que desenvolupa al·lèrgia, i s'iniciarà per culpa d'algun factor com una infecció, gran exposició a la substància a la qual té al·lèrgia o inhalació de gasos, per exemple.

Edat d’aparició i tipus d’asma en infants:

L'asma pot iniciar-se a qualsevol edat de la vida. De manera esquemàtica podem destacar 2 tipus d'asma:

·         El que apareix des de la primera infància (abans dels tres anys): condicionat per les infeccions respiratòries (sobretot en nens que han tingut una bronquiolitis). Generalment sense al·lèrgia associada. És més freqüent en nens prematurs i la tendència és a desaparèixer en la segona infància.

·         L'asma al·lèrgica que sovint apareix a la primera o segona infància i a la joventut. Acostuma a anar acompanyada de rinoconjuntivitis al·lèrgica, o antecedents de eccema infantil (dermatitis atòpica) o al·lèrgia alimentària a l'ou o a la llet. Condicionada per la inhalació d’ al·lèrgens i amb tendència a persistir durant molt temps.

Síptomes:

Una vegada desenvolupada la inflamació bronquial apareixen els símptomes d'asma:

·         Ofec (dispnea): dificultat respiratòria amb sensació d'opressió o pes en el pit.

·         Xiulets (sibilàncies): soroll agut que es produeix en els bronquis a l'estar disminuït el pas de l'aire.

·         Tos: seca, generalment en atacs i sobretot de nit.

Quan aquests símptomes es presenten junts parlem de broncospasme (espasme bronquial): els bronquis es tanquen i no deixen passar l'aire. El metge pot auscultar xiulets i allargament de la fase espiratòria de la respiració. Si es fa una prova de la capacitat pulmonar (espirometría o mesura del pic-fluxe respiratori o peak flow) es detecta una reculada en la sortida de l'aire (obstrucció respiratòria) i també pot veure's disminució de la capacitat pulmonar.

L'asma apareix més sovint de nit de manera espontània o precipitada per l'exercici, per la inhalació d’ irritants o coincidint amb un refredat. Pot ser lleu i autolimitarse sense tractament o requerir atenció mèdica urgent.

L'asma pot ser intermitent (crisi que apareixen de manera esporàdica, generalment lleus i sense símptomes entre crisis i crisis) o persistent (crisi i símptomes habituals).

Diagnòstic:

El diagnòstic es fa a partir dels símptomes, de les proves de capacitat pulmonar (espirometría o peak flow) i de les proves d'al·lèrgia.

Tractament:

Hi ha dos tipus de tractaments per a l'asma: els broncodilatadors i el tractament de base, constituït pels medicaments profilàctics o antiinflamatoris.

·         Els broncodilatadores són fàrmacs que disminueixen de forma ràpida (uns 15 minuts) l'obstrucció bronquial, responsable dels símptomes de l'asma, però no actuen sobre les causes d'aquesta obstrucció. S’han d'utilitzar quan es presenten símptomes d'asma i sempre que ho indiqui el metge.

·         Els tractaments de base disminueixen la inflamació dels bronquis, que és una de les causes de l'obstrucció bronquial de l'asma. Per a ser efectius han de prendre's de forma regular, es tinguin símptomes o no. No són útils per a millorar ràpidament els símptomes d'asma.

Aquests tractaments es poden administrar de forma inhalada per aerosol, en pols o amb un nebulitzador, i també de forma oral. Els aerosols s’han d'utilitzar preferentment amb càmera espaiadora. Aquest és un instrument que millora l'eficàcia del medicament i el seu ús és molt important.

ESTIGUI PREPARAT!:

Tingui un pla d'acció per al cas d'un episodi greu. Tingui a mà els telèfons d'urgències. Al sortir de casa no s'oblidi dels seus tractaments.

Tipus d'asma i pronòstic:

Les pneumònies agudes



Què és?

La pneumònia és una inflamació aguda del pulmó que provoca una dificultat respiratòria. És molt freqüent en infants menors d’un any.

Causes:

La majoria dels casos són de causa infecciosa. Els microorganismes més comuns són els virus respiratoris entre els quals es destaquen el Sincitial Respiratori, el Adenovirus (més sever), etc. Al seu torn existeixen altres causes infeccioses com les Bacterianes menys freqüents però solen ser més greus. Un altre tipus de pneumònia són les denominades Pneumònies Atípiques (produïdes per Hycoplasmes) que pot presentar-se en aproximadament 30% dels nens/es majors de 5 anys.

Símptomes:

L'inici de la pneumònia viral es caracteritza per un quadre previ de catarro en les vies superiors, amb rinitis, febre o febrícula apareixent posteriorment el compromís de la via respiratòria inferior amb dificultat respiratòria i augment de la freqüència respiratòria. Per la seva banda la pneumònia bacteriana es caracteritza per un inici sobtat amb febre, dificultat respiratòria, dolor toràcic i regular estat general del pacient. Els gèrmens varien segons l'edat del pacient. No és el mateix una pneumònia en un nen de 2 mesos que en un de 2 anys o en un adolescent.

Complicacions:

Tot i que és una malaltia greu, la recuperació sol ser completa al cap d’una setmana. No obstant, poder sorgir complicacions que afecten el sistema pulmonar, com ara embassaments pleurals o abscessos pulmonars

Tractament:

Es recomana una bona hidratació del pacient, l'ús de nebulitzadors (amb o sense gotes, depenent de la presència d'obstrucció bronquial), ús de determinats antibiòtics que s'han d'ajustar tant en dosis com a edat per a la seva elecció. L'ús de antitusius no és recomanat ja que poden tallar el reflex de defensa que dóna la tos i empitjorar el quadre del pacient (atenció amb això), al no tossir no s'eliminen les secrecions quedant retingudes i produint un factor més per empitjorar la salut del pacient. Deixi en mans del professional l'elecció de l'antibiòtic a usar, no automediqui un presumpte procés pulmonar.

Notícia sobre la pneumònia
  

Neumonía

Objetivo de Un mundo apropiado para los niños: Reducir en un tercio las muertes por infecciones respiratorias agudas

La neumonía mata a más niños que ninguna otra enfermedad, y más que el SIDA, el paludismo y el sarampión combinados. Alrededor de 2 millones de menores de cinco años mueren anualmente a causa de esta enfermedad, lo que equivale aproximadamente a una de cada cinco muertes infantiles alrededor del mundo. Además, hasta 1 millón de niños más mueren por infecciones -entre ellas, neumonía- durante el período neonatal.

Prevenir la neumonía es fundamental para alcanzar la meta del ODM de reducir la mortalidad en la infancia. Pero solo una de cada cuatro personas encargadas del cuidado de los niños conoce los dos síntomas de la neumonía que aconsejan buscar asistencia médica inmediata: respiración rápida y dificultad respiratoria. A pesar de que, en el mundo en desarrollo, más de la mitad de los menores de cinco años con síntomas de neumonía son llevados a centros de salud, esta proporción ha aumentado muy poco desde 2000.

Fuente de las cifras de esta página: Base mundial de datos de UNICEF, 2007. Uso de antibióticos: MICS y Encuestas de Demografía y Salud realizadas en 36 países entre 2005 y 2006. Causa de muerte: Grupo de Referencia en Epidemiología de la Salud del Niño, con análisis Progreso para la infancia adicionales realizados por UNICEF.

Web: http://www.unicef.org/spanish/progressforchildren/2007n6/index_41804.htm

La bronquiolitis



Què és?

La bronquiolitis és una malaltia respiratòria aguda freqüent en els primers anys de vida, i durant l'hivern i principi de la primavera, en la qual s'afecten els bronquíols, part terminal dels bronquis.

Causes:

És una infecció del pulmó causada per diverses classes de virus. Per tant és contagiós. El virus més freqüent és l'anomenat Virus Respiratori Sincitial (VRS), per la qual cosa es produeix un quadre catarral inicial i, poc temps després, descendeixen fins als pulmons danyant als bronquis. Es diu que solament afecta a nens de menys d'un o dos anys per que en ells la part terminal dels bronquis és prou petita com per obstruir-se en presència d'inflamació, impedint-se el pas adequat de l'aire.

Via de transmissió:

La malaltia es contagia com un refredat: a través de contacte proper amb saliva o moc, encara que els nens més grans usualment no s'emmalalteixen tant com els petits.

Període d’incubació:

Entre dos i vuit dies.

Símptomes:

Inicialment cursa com un quadre catarral amb tos i mocs; posteriorment afecta als bronquíols manifestant-se clínicament en forma de dificultat respiratòria. El nen/a probablement tindrà el nas amb molta mucositat i febre baixa durant dos o tres dies. Després, és probable que comenci a tossir, a respirar ràpid i amb dificultat, i a presentar so de xiulades en el pit durant altres dos o tres dies.

Diagnòstic:

El diagnòstic ho fa el metge mitjançant l'auscultació dels pulmons. A casa, mantenir al nen/a ben hidratat, humitat ambiental, rentats nasals freqüents i aspiració de secrecions amb pera de goma. Són útils la posició de mitjà incorporat (per facilitar la respiració) i la fisioteràpia (palmades en l'esquena i en el pit) per mobilitzar les secrecions de moc en els bronquis. La majoria dels nens s'emmalalteixen més o menys durant una setmana i després es recuperen.

Prevenció:

Es pot prevenir el contagi mantenint al nen malalt a casa fins que s'hagi anat la tos per complet. Procura rentar-te les mans després del teu contacte amb el nen malalt per evitar que el virus s'estengui a altres persones.
Tractament:
El fum del tabac és molt nociu per a aquests nens/es pel que els pares deuran abstenir-se de fumar davant d'ells. Medicació amb broncodilatadors en aerosol no sempre són eficaços. El millor és consultar al metge.

Què poden fer els pares?
Faci amb que el nen/a prengui líquids. No es preocupi si ell o ella no se sent amb ganes de prendre aliments sòlids.

Usi un vaporitzador amb aigua fresca (no gaire freda) a la cambra mentre el nen està dormint.
Deixi que l'aigua calenta corri a la dutxa o en la banyera per fer que el bany s'ompli de vapor i assegui's aquí amb el seu nen/a en cas que aquest estigui tossint amb força i tenint dificultat per respirar.

No li doni aspirina al seu nen. L'aspirina s'ha associat amb la Síndrome de Reye, una malaltia poc freqüent del cervell i del fetge. I en cas que el quadre no canviï, no dubti a portar-ho al metge.

La tos ferina



Què és?

És una malaltia bacteriana altament contagiosa que ocasiona una tos violenta i incontrolable que pot dificultar la respiració. Sovint s'escolta una "ranera" profunda quan el pacient tracta de prendre aire.

Causes i via de transmissió:

La tos ferina o tos convulsiva és una infecció de les vies respiratòria altes, causada pels bacteris Bordetella pertussis o Bordetella parapertussis. És una malaltia greu que pot causar discapacitat permanent en els bebès i fins i tot la mort.

Quan una persona infectada esternuda o tus, petites gotetes que contenen el bacteri es mouen a través de l'aire, i la malaltia es dissemina fàcilment de persona a persona.

La infecció generalment dura 6 setmanes.

La tos ferina pot afectar a persones de qualsevol edat. Abans que hi hagués una àmplia disponibilitat de les vacunes, la malaltia era més comuna en bebès i nens/es petits. Ara, que la majoria dels nens/es són vacunats abans d'entrar a l'escola, el percentatge més alt de casos s'observa entre adolescents i adults.

Símptomes:

Els símptomes inicials, similars als del refredat comú, en general es presenten aproximadament una setmana després de l'exposició al bacteri.

Els episodis greus de tos comencen al voltant de 10 a 12 dies més tard. En els nens/es, la tos sovint acaba amb una "ranera", so que es produeix quan el pacient tracta de prendre aire. Aquesta ranera és rara en pacients menors de 6 mesos d'edat.

Els episodis de tos poden portar al vòmit o a una breu pèrdua del coneixement. Sempre s'ha de pensar en la possibilitat de tos ferina quan es presenta vòmit en tossir. En els bebès, els episodis d'asfíxia són comuns.

Diagnòstic:

El diagnòstic inicial generalment es basa en els símptomes. No obstant això, quan els símptomes no són obvis, la tos ferina pot ser difícil de diagnosticar. En bebès molt petits, els símptomes en canvi poden ser causats per pneumònia.
Per estar segur, el metge pot prendre una mostra del moc provinent de les secrecions nasals i enviar-la al laboratori, on és examinada en cerca de tos ferina. Encara que això pot oferir un diagnòstic precís, l'examen, algunes vegades, i el tractament, usualment s'inicien abans que els resultats estiguin llests.
A alguns pacients se'ls pot fer un compte sanguini complet que mostra grans quantitats de limfòcits.

Tractament:

Els antibiòtics, com eritromicina, poden fer desaparèixer els símptomes més ràpidament si s'inicien ben d'hora. Infortunadament, la majoria dels pacients reben el diagnòstic massa tard quan els antibiòtics no són molt efectius. No obstant això, els medicaments poden ajudar a reduir la capacitat del pacient per disseminar la malaltia a uns altres.

Els bebès menors de 18 mesos requereixen constant supervisió, ja que la respiració pot detenir-se temporalment durant els atacs de tos. Els bebès amb casos greus s'han d'hospitalitzar.

Es pot utilitzar una tenda d'oxigen amb bastant humitat.

D'igual manera, es poden administrar líquids per via intravenosa si els atacs de tos són tan severs que impedeixen que el pacient begui prou.

Als nens/es petits se'ls poden receptar sedants (medicaments que li provoquen son).

Els xarops per a la tos, els expectorants i els antitussígens en general no serveixen i no s'han d'utilitzar.

Complicacions:

•Pneumònia
•Convulsions
•Trastorn convulsiu (permanent)
•Hemorràgia nasal
•Infeccions del sentit
•Dany cerebral per falta d'oxigen
•Sagnat en el cervell (hemorràgia cerebral)
•Retard mental
•Detenció de la respiració o respiració lenta (apnea)
•Mort

Prevenció:Prevenció La bovina DTaP, una de les vacunes infantils recomanades, protegeix als nens contra la infecció de tos ferina. La vacuna DTaP se li pot administrar als bebès sense problema. Es recomanen cinc dosis de DTaP. En general, se li administren a nens de les següents edats: 2 mesos, 4 mesos, 6 mesos, 15 a 18 mesos i 4 a 6 anys.

La vacuna DtaP s'ha d'aplicar al voltant de l'edat d'11 o 12 anys i cada 10 anys d'aquí d'ara endavant.

Durant un brot de tos ferina, els nens menors de 7 anys, que no hagin estat vacunats, no han d'assistir a l'escola ni a reunions públiques i han de ser aïllats d'algú que se sàpiga o se sospiti que està infectat. Això ha de durar fins a 14 dies després de l'últim cas notificat.

Moltes organitzacions d'assistència mèdica recomanen emfàticament que els adults fins a l'edat de 65 anys rebin la forma adulta de la vacuna antitosferínica.

Vídeo informatiu sobre la tos ferina

La diftèria

Què és?

La diftèria és una malaltia bacteriana aguda molt infecciosa produïda pel Corynebacterium diphtheriae i que el seu reservori és humà. Es manifesta bàsicament durant la infància, sobretot entre 1 i 5 anys. Acostuma a afectar les amígdales, la gola el nas o la pell.

Simptomatologia:

Té diverses formes de presentació són:

-Diftèria faríngia: dolor moderat de gola, dolor al tacte dels ganglis limfàtics cervicals, en casos greus notable inflor i edema del coll, a la gola es pot formar una membrana de color blanc grisenc o negrós que s’estén capa als bronquis donant lloc a una obstrucció respiratòria.

-Diftèria laríngia: greu en lactants i nens de poca edat, acostuma a aparèixer després de la faríngia i produir ronquera, afonia i tos de gos.

-Diftèria nasal: lleu i sovint crònica amb secrecions i excoriacions nasals
unilaterals, té poca simptomatologia i de vegades passa inadvertida, la qual cosa afavoreix que s’estengui a la laringe i la faringe, és més freqüent en els lactants.

-Diftèria cutània (lesions variables solen presentar-se en adults indigents).

Els efectes tardans de l'absorció de toxines apareixen després de 3 a 10 setmanes; inclouen paràlisi diafragmàtica, dels nervis cranials i perifèrics motors i sensitius, així com miocarditis. Patir una d'aquestes malalties no confereix immunitat.

Període d’incubació:

El període d'incubació de la diftèria en general és de 2 a 5 dies encara que de vegades pot ser més perllongat. El període de transmissibilitat és variable i dura fins que els bacils virulents desapareixen de les secrecions i lesions, normalment dues setmanes.

Via de transmissió:

El mecanisme de transmissió pot ser el contacte amb un pacient portador
(el portador crònic pot disseminar microorganismes durant sis mesos o més) o rares vegades el contacte amb articles contaminats per secrecions.
La llet crua també s'ha descrit com a via.

Complicacions:

La diftèria si no és tractada correctament, pot agreujar-se i derivar en complicacions que afectin al ronyó, el cor (miocarditis) i el sistema nerviós, amb la qual cosa pot provocar una paràlisi. El pacient pot arribar a morir entre un 5% i un 10%.

Indicació:

La indicació de la vacunació és universal i es recomana en el calendari vacunal infantil de la CAPV amb 6 dosis entre els 2 mesos i els 16 anys conjuntament amb la vacuna antitetànica, aquesta última dosi com Td adult. Així mateix, durant la vida adulta es recomana una dosi de record cada 10 anys conjuntament amb el tètanus (vacuna Td tipus adult).

Tractament i cures:

Cal hospitalitzar el pacient i sotmetre’l a un aïllament respiratori fins que es recuperi. S’ha de seguir un tractament amb sèrum antidiftèric i antibiòtics i, en alguns casos, es requereix assistència respiratòria mecànica.

La tuberculosi



Què és?

La tuberculosi (abreujada com TB) és una malaltia provocada pel bacteri Mycobacterium tuberculosi. Infecta prioritàriament els pulmons, encara que també pot afectar a altres òrgans.

Causes i via de transmissió:

Quan una persona que té una tuberculosi no tractada, tus o esternuda, expel·leix gotetes que contenen aquest bacteri. La inhalació d'aquestes gotetes és la forma més freqüent de contreure la tuberculosi.

Període d’incubació:

La tuberculosis no té un període d’incubació específic

Diagnòstic i simptomatologia:

En els lactants de més edat i els nens/es, la infecció de tuberculosi latent (la infecció inicial provocada pel bacteri de la tuberculosi) no sol cursa signes ni símptomes, ni s'observen signes d'infecció en les radiografies de tòrax.

En la majoria dels casos, solament la prova de la tuberculina (utilitzada per determinar si una persona ha estat infectada pel bacteri de la tuberculosi) és positiva. Els nens/es que obtenen un resultat positiu en la prova de la tuberculina, encara que no presentin cap símptoma, en general necessitaran medicar-se.
La infecció primària sol remetre sola quan el nen/a desenvolupa la immunitat al llarg d'un període de temps que oscil·la entre sis i deu setmanes. Però en alguns casos, pot progressar i estendre's pels pulmons (el que rep el nom de tuberculosi progressiva) o a altres òrgans. Això cursa amb signes i símptomes com a febre, pèrdua de pes, fatiga, pèrdua d'apetit i tos.
Un altre tipus d'infecció és la tuberculosi de reactivació (o secundària). En aquests casos, la infecció primària ha remès però els bacteris es troben en estat latent o hibernant. Quan les condicions són favorables (per exemple, quan es té un “baixó” immunitari), els bacteris es reactiven. La tuberculosi que presenten els nens majors i els adults sol ser d'aquest tipus. El principal símptoma és la febre persistent acompanyada de sudoració nocturna, que pot anar seguida de fatiga i pèrdua de pes. Si la malaltia progressa i es formen cavernes en els pulmons, els afectats poden tenir tos amb producció de saliva, moc o flegma que poden ser sanguinolents.

Prevenció:

La prevenció passa per la detecció precoç de la malaltia, de manera que es pugui evitar la transmissió a la resta de la gent. L'OMS recomana la vacunació amb BCG a tots els nounats amb alta incidència de tuberculosi, incloent-la en el calendari infantil de forma sistemàtica. Ha d'administrar-se només una vegada, ja que no està provada l'eficàcia de la revacunació. Així mateix, no està recomanada a persones adultes que vagin a traslladar-se a zones d'alt risc, doncs tampoc s'ha demostrat la seva eficàcia en aquest camp. No obstant això, l'OMS recomana la seva administració en nens i joves que vagin a passar llargues temporades en zones d'incidència.

La BCG està contraindicada en persones amb sida, independentment de l'edat que tinguin. Quant a l'alimentació, si viatja a una zona afectada per la malaltia abstingui's de prendre llet o qualsevol producte làctic que no hagi estat pasteuritzat. En cas de contacte perllongat amb una persona infectada que no està en tractament acudeixi al més aviat possible a un metge i sotmeti's a la prova de la tuberculina. L'especialista valorarà si ha d'administrar-li el tractament o la quimioprofilaxi específica enfront de la malaltia.

Tractament:

Sense tractament, la tuberculosi porta irremeiablement a la mort. Per al seu tractament s'empra una combinació de fàrmacs, entre els quals es troben la isoniacida, la rifampicina, la pirazinamida, el estambutol i la estreptomicina. Són fàrmacs eficaços però que tenen efectes adversos, per la qual cosa el seu ús ha de ser supervisat per un especialista. Els nens amb al·lèrgies anafilàctiques a l'ou poden requerir proves abans d'administrar la vacuna, encara que normalment la triple vírica no està *contraindicada en aquests casos.

El nounat també pot ser vacunat amb la vacuna BCG. Aquesta no necessàriament preveu la malaltia però, en general, redueix la seva gravetat. Com la vacuna BCG no és efectiva al 100%, en alguns països no s'aplica de forma sistemàtica ni als nens ni als adults. Una vegada que una persona ha estat vacunada, sempre li donaran positiu les proves de tuberculosis, per la qual cosa no es podrà detectar una nova infecció. No obstant això, en molts països amb un alt índex de tuberculosi s'aplica la vacuna BCG de forma sistemàtica. Un bebè amb tuberculosi rep tractament amb els antibiòtics isoniacida, rifampicina i pirazinamida. Si el cervell també es veu afectat, poden administrar-se-li corticosteroides al mateix temps.

Realizarán, este lunes, una muestra expositiva para la erradicación de la Tuberculosis (12/03/2011)

Con el lema: “Por un San Lorenzo libre de tuberculosis”, el Hospital Materno Infantil de San Lorenzo i llevará a cabo una exposición sobre la enfermedad, el próximo 14 de marzo, a partir de las 8:00. La cita es en el establecimiento sanitario, sito en Dr. Gabriel Pellón casi Azara de la ciudad universitaria.

La muestra es organizada por servicio de salud, dependiente del MSP y BS, a través del Programa Nacional de Tuberculosis, con la intención de dar a conocer los trabajos de prevención y control de la enfermedad que se están llevando a cabo en la comunidad, y al mismo tiempo intensificar  las tareas de promoción y prevención.

La actividad estará respaldada por los Puestos de Salud y las Unidades de Salud de la Familia instaladas en la zona, y contará con el apoyo de la comuna local. En la oportunidad se prevé la participación de animadores infantiles quienes brindarán un número especial para los más pequeños, donde habrá juegos y muchos premios.

Los casos de tuberculosis detectados anualmente en el país oscilan entre 2.000 y 2.300; de éstos, 350 a 450 se dan en poblaciones indígenas, grupo que mantiene una alta incidencia en lo que respecta a esta patología. Presumen que existen muchos casos que no fueron detectados aún. Se estima que cada persona con tuberculosis no tratada contagia como mínimo a diez personas más. Actualmente esta enfermedad tiene cura y nuestro país cuenta con insumos para detectarla y tratarla gratuitamente.

La tuberculosis es una enfermedad infecciosa y contagiosa que afecta principalmente a los pulmones, hasta destruirlos. Cuando no se trata o se abandona el tratamiento, puede causar la muerte del enfermo.

Para más informes, comunicarse al Programa de Control de la Tuberculosis del MSPyBS, al 290.238.

Font: http://www.nanduti.com.py/v1/noticias-mas.php?id=33238

La grip



Què és?
La grip és una infecció vírica que afecta principalment a les vies respiratòries i es contagia fàcilment, sent els nens petits principals transmissors del virus. I s’estén normalment a l’hivern, per epidèmies.

Si bé els seus símptomes són fàcils de tractar, cal tenir especial cura amb els més petits doncs tenen major risc de desencadenar complicacions com una infecció d'oïda, bronquitis o pneumònia.

Via de transmissió:
El virus de la grip es contagia a través de petites partícules que el malalt expulsa en tossir, parlar o esternudar, per les mans o a través d'objectes que hagin estat contaminats amb el virus, com una joguina o una tovallola.

Els nens petits són grans transmissors de la grip doncs en infectar-se eliminen una gran quantitat de virus i per un període de temps més perllongat que els adults.

Les escoles bressol són un focus d'infecció, ja que durant els mesos d'hivern és molt probable que el virus estigui constantment actiu. Els nens/es comparteixen utensilis, gots, joguines que van de mà i molt probablement de boca en boca… En àmbits on conviuen diversos nens/es.

Període d’incubació:
Al cap d’uns tres dies d’haver entrat en contacte amb el virus.

Símptomes:
Febre alta (més de 38,5 graus), mal de cap, tos i mocs (al principi tos seca i congestió que després evoluciona en tos productiva), en alguns casos xiuletades en respirar (sibilancies), malestar general, dolor muscular i de vegades també dolor abdominal acompanyat o no de vòmits. És freqüent en els nens/es que hi hagi pèrdua d'apetit i irritabilitat.

Tractament:
En ser un virus, la grip no té tractament, però sí es poden alleujar els símptomes fins que remeti per si sola. La febre es tracta amb antitèrmics que ajuden també a alleujar el malestar, per a la resta repòs, manyagues i líquids calentets.

En cap cas s'han d'administrar antibiòtics en cas de grip. No serveixen de gens, excepte en cas que hi hagi complicacions i sempre sota prescripció mèdica. És sap que la grip es guareix en una setmana amb antibiòtics o en una setmana sense antibiòtics.

Tampoc s'ha d'administrar mai aspirina o medicaments que continguin àcid acetilsalicílic, ja que l'hi relaciona a l'aparició de la Síndrome de Reye, malaltia greu que es produeix amb freqüència en nens/es.

Convé estar alerta als símptomes que poguessin donar indicis que la grip s'ha complicat com per exemple: febre molt elevada i persistent, erupció en la pell i dificultat per respirar. Davant qualsevol d'aquests símptomes és convenient acudir al pediatre.

Igualment, cal procurar evitar el contagi en nens/es amb malalties cardíaques, pulmonars, immunodeficiències o trastorns hematològics.

Els símptomes de la grip solen desaparèixer a la setmana, encara que la tos i els mocs poden persistir durant quinze dies.

Prevenció i immunització:
L'Associació Espanyola de Pediatria ve durant anys insistint en què aquesta vacuna hauria d'incloure's en tots els calendaris per a nens/es sans majors de sis mesos.
Es recomana administrar-la sistemàticament a tots els nens/es que tinguin malalties de base (oncològiques, respiratòries, cardíaques, metabòliques, renals, asma, etc), encara que té l'inconvenient que el virus sofreix freqüentment mutacions, amb el que cal readaptar la vacuna cada any per aconseguir una major eficàcia.

 Mesures d'higiene per prevenir la grip