La diftèria

Què és?

La diftèria és una malaltia bacteriana aguda molt infecciosa produïda pel Corynebacterium diphtheriae i que el seu reservori és humà. Es manifesta bàsicament durant la infància, sobretot entre 1 i 5 anys. Acostuma a afectar les amígdales, la gola el nas o la pell.

Simptomatologia:

Té diverses formes de presentació són:

-Diftèria faríngia: dolor moderat de gola, dolor al tacte dels ganglis limfàtics cervicals, en casos greus notable inflor i edema del coll, a la gola es pot formar una membrana de color blanc grisenc o negrós que s’estén capa als bronquis donant lloc a una obstrucció respiratòria.

-Diftèria laríngia: greu en lactants i nens de poca edat, acostuma a aparèixer després de la faríngia i produir ronquera, afonia i tos de gos.

-Diftèria nasal: lleu i sovint crònica amb secrecions i excoriacions nasals
unilaterals, té poca simptomatologia i de vegades passa inadvertida, la qual cosa afavoreix que s’estengui a la laringe i la faringe, és més freqüent en els lactants.

-Diftèria cutània (lesions variables solen presentar-se en adults indigents).

Els efectes tardans de l'absorció de toxines apareixen després de 3 a 10 setmanes; inclouen paràlisi diafragmàtica, dels nervis cranials i perifèrics motors i sensitius, així com miocarditis. Patir una d'aquestes malalties no confereix immunitat.

Període d’incubació:

El període d'incubació de la diftèria en general és de 2 a 5 dies encara que de vegades pot ser més perllongat. El període de transmissibilitat és variable i dura fins que els bacils virulents desapareixen de les secrecions i lesions, normalment dues setmanes.

Via de transmissió:

El mecanisme de transmissió pot ser el contacte amb un pacient portador
(el portador crònic pot disseminar microorganismes durant sis mesos o més) o rares vegades el contacte amb articles contaminats per secrecions.
La llet crua també s'ha descrit com a via.

Complicacions:

La diftèria si no és tractada correctament, pot agreujar-se i derivar en complicacions que afectin al ronyó, el cor (miocarditis) i el sistema nerviós, amb la qual cosa pot provocar una paràlisi. El pacient pot arribar a morir entre un 5% i un 10%.

Indicació:

La indicació de la vacunació és universal i es recomana en el calendari vacunal infantil de la CAPV amb 6 dosis entre els 2 mesos i els 16 anys conjuntament amb la vacuna antitetànica, aquesta última dosi com Td adult. Així mateix, durant la vida adulta es recomana una dosi de record cada 10 anys conjuntament amb el tètanus (vacuna Td tipus adult).

Tractament i cures:

Cal hospitalitzar el pacient i sotmetre’l a un aïllament respiratori fins que es recuperi. S’ha de seguir un tractament amb sèrum antidiftèric i antibiòtics i, en alguns casos, es requereix assistència respiratòria mecànica.