La meningitis

Què és?

La Meningitis és una afectació infecciosa de les meninges (que són les membranes de recobriment del cervell i de la medul·la espinal). La seva incidència pot arribar a ser d'1 per cada 100 mil habitants, més de la meitat dels afectats són menors de 15 anys.

Hi ha 2 grups de meningitis: les produïdes per virus (meningitis víriques), que són benignes, i les produïdes per bacteris (meningitis bacterianes), que poden arribar a ser molt greus i provocar seqüeles, sobretot sordesa, però també ceguesa i, en algun cas, fins i tot la mort.

Els agents causants de la major part de les meningitis víriques pertanyen al grup dels enterovirus. Acostumen a presentar-se en petits brots o epidèmies a l’estiu i la tardor, i es transmeten pels excrements i la saliva. Les meningitis víriques es curen soles i no deixen cap seqüela en la majoria dels casos, com en altres malalties produïdes per virus, i cal dir que els antibiòtics no serveixen com a tractament causal.

Les meningitis bacterianes:

Causes:

Es pot deure a la infecció per Haemophilus influenzae tipus B (Hib) i per la Neisseria meningitidis (grups A, B, C, I, W – 135), més coneguda per meningcoc, pot haver-hi altres bacteris causants però menys representatives per la seva freqüència en epidèmies.

Se solen trobar a la gola i al nas de moltes persones, però en algunes penetra o passa al cos, però normalment a través de la sang (barrera hematoencefàlica), i aleshores produeix la malaltia.

L’ Haemophilus influenzae només provoca meningitis en la infància i la incidència més alta s’enregistra entre els 6 i els 12 mesos i passats dels 5 anys és difícil que es doni aquesta malaltia. A Espanya es disposa d’una vacuna eficaç contra aquesta bacteri i es recomana administrar-la de manera sistemàtica.

El meningcoc afecta a les persones adultes de totes les edats, demoment només hi ha vacuna eficaç contra el meningcoc de tipus C.

Via de transmissió:

Ambdós bacteris es transmeten per l’aire i per contacte directe de les gotes de Flügge. El període de més risc de contagi s’estableix fins a les 24 hores després d’haver iniciat el tractament i dura mentre el microorganisme es troba a la nasofaringe. Els nounats són un grip especial en aquest sentit, ja que les seves meninges són atacades per bacteris molt diferents dels de les persones adultes.

Període d’incubació:

Entre 1 i 10 dies, tot i que en general és inferior a 4 dies.

Símptomes:

Els símptomes típics són: Febre, mal de cap, rigidesa de clatell, congestió nasal, vòmits i molèsties en mirar la llum. També pot produir adormiment i prostració, presència de convulsions, dolors musculars generalitzats, diarrea, respiració accelerada, erupció cutània i normalment sembla que el nen/a no juga, no somriu, li costa de parlar, etc.

Complicacions:

Poden haver seqüeles sensorials com sordesa o ceguesa, motores com la paràlisis cerebral o psíquiques un retard mental.

Prevenció:

Hi ha dues formes de prevenció:

-La primera és la prevenció que ha d'aplicar-se quan existeix un cas de meningitis bacteriana en el mitjà proper (classe, col·legi, germà, etc). Haurà de consultar amb el seu pediatre immediatament quina decisió prendre per evitar el contagi.

-La segona forma és aquella que té per objecte prevenir per a tota la vida, o durant llarg temps, de les formes més greus de meningitis bacterianes, es fa mitjançant la vacunació. Pot apropar-se a qualsevol centre de salut perquè li donin informació.

La vacuna de la meningitis C proporciona immunitat des dels 2 mesos d'edat i ha d’administrar-me en tres dosis; als 2, 3 i 4 mesos d'edat.

Tractament i cures:

Hospitalització i aïllament. Aquest tipus de meningitis (la bacteriana) es tracten amb antibiòtics que s’administren per via intravenosa i requereixen sempre l’ingrés urgent en un hospital.

Fundación contra la meningitis. Irene Megías