Què és?
És una malaltia bacteriana altament contagiosa que ocasiona una tos violenta i incontrolable que pot dificultar la respiració. Sovint s'escolta una "ranera" profunda quan el pacient tracta de prendre aire.
Causes i via de transmissió:
La tos ferina o tos convulsiva és una infecció de les vies respiratòria altes, causada pels bacteris Bordetella pertussis o Bordetella parapertussis. És una malaltia greu que pot causar discapacitat permanent en els bebès i fins i tot la mort.
Quan una persona infectada esternuda o tus, petites gotetes que contenen el bacteri es mouen a través de l'aire, i la malaltia es dissemina fàcilment de persona a persona.
La infecció generalment dura 6 setmanes.
La tos ferina pot afectar a persones de qualsevol edat. Abans que hi hagués una àmplia disponibilitat de les vacunes, la malaltia era més comuna en bebès i nens/es petits. Ara, que la majoria dels nens/es són vacunats abans d'entrar a l'escola, el percentatge més alt de casos s'observa entre adolescents i adults.
Quan una persona infectada esternuda o tus, petites gotetes que contenen el bacteri es mouen a través de l'aire, i la malaltia es dissemina fàcilment de persona a persona.
La infecció generalment dura 6 setmanes.
La tos ferina pot afectar a persones de qualsevol edat. Abans que hi hagués una àmplia disponibilitat de les vacunes, la malaltia era més comuna en bebès i nens/es petits. Ara, que la majoria dels nens/es són vacunats abans d'entrar a l'escola, el percentatge més alt de casos s'observa entre adolescents i adults.
Símptomes:
Els símptomes inicials, similars als del refredat comú, en general es presenten aproximadament una setmana després de l'exposició al bacteri.
Els episodis greus de tos comencen al voltant de 10 a 12 dies més tard. En els nens/es, la tos sovint acaba amb una "ranera", so que es produeix quan el pacient tracta de prendre aire. Aquesta ranera és rara en pacients menors de 6 mesos d'edat.
Els episodis de tos poden portar al vòmit o a una breu pèrdua del coneixement. Sempre s'ha de pensar en la possibilitat de tos ferina quan es presenta vòmit en tossir. En els bebès, els episodis d'asfíxia són comuns.
Diagnòstic:Els episodis greus de tos comencen al voltant de 10 a 12 dies més tard. En els nens/es, la tos sovint acaba amb una "ranera", so que es produeix quan el pacient tracta de prendre aire. Aquesta ranera és rara en pacients menors de 6 mesos d'edat.
Els episodis de tos poden portar al vòmit o a una breu pèrdua del coneixement. Sempre s'ha de pensar en la possibilitat de tos ferina quan es presenta vòmit en tossir. En els bebès, els episodis d'asfíxia són comuns.
El diagnòstic inicial generalment es basa en els símptomes. No obstant això, quan els símptomes no són obvis, la tos ferina pot ser difícil de diagnosticar. En bebès molt petits, els símptomes en canvi poden ser causats per pneumònia.
Per estar segur, el metge pot prendre una mostra del moc provinent de les secrecions nasals i enviar-la al laboratori, on és examinada en cerca de tos ferina. Encara que això pot oferir un diagnòstic precís, l'examen, algunes vegades, i el tractament, usualment s'inicien abans que els resultats estiguin llests.
A alguns pacients se'ls pot fer un compte sanguini complet que mostra grans quantitats de limfòcits.
Tractament:
Els antibiòtics, com eritromicina, poden fer desaparèixer els símptomes més ràpidament si s'inicien ben d'hora. Infortunadament, la majoria dels pacients reben el diagnòstic massa tard quan els antibiòtics no són molt efectius. No obstant això, els medicaments poden ajudar a reduir la capacitat del pacient per disseminar la malaltia a uns altres.
Els bebès menors de 18 mesos requereixen constant supervisió, ja que la respiració pot detenir-se temporalment durant els atacs de tos. Els bebès amb casos greus s'han d'hospitalitzar.
Es pot utilitzar una tenda d'oxigen amb bastant humitat.
D'igual manera, es poden administrar líquids per via intravenosa si els atacs de tos són tan severs que impedeixen que el pacient begui prou.
Als nens/es petits se'ls poden receptar sedants (medicaments que li provoquen son).
Els xarops per a la tos, els expectorants i els antitussígens en general no serveixen i no s'han d'utilitzar.
Els bebès menors de 18 mesos requereixen constant supervisió, ja que la respiració pot detenir-se temporalment durant els atacs de tos. Els bebès amb casos greus s'han d'hospitalitzar.
Es pot utilitzar una tenda d'oxigen amb bastant humitat.
D'igual manera, es poden administrar líquids per via intravenosa si els atacs de tos són tan severs que impedeixen que el pacient begui prou.
Als nens/es petits se'ls poden receptar sedants (medicaments que li provoquen son).
Els xarops per a la tos, els expectorants i els antitussígens en general no serveixen i no s'han d'utilitzar.
Complicacions:
•Pneumònia
•Convulsions
•Trastorn convulsiu (permanent)
•Hemorràgia nasal
•Infeccions del sentit
•Dany cerebral per falta d'oxigen
•Sagnat en el cervell (hemorràgia cerebral)
•Retard mental
•Detenció de la respiració o respiració lenta (apnea)
•Mort
•Convulsions
•Trastorn convulsiu (permanent)
•Hemorràgia nasal
•Infeccions del sentit
•Dany cerebral per falta d'oxigen
•Sagnat en el cervell (hemorràgia cerebral)
•Retard mental
•Detenció de la respiració o respiració lenta (apnea)
•Mort
Prevenció:Prevenció La bovina DTaP, una de les vacunes infantils recomanades, protegeix als nens contra la infecció de tos ferina. La vacuna DTaP se li pot administrar als bebès sense problema. Es recomanen cinc dosis de DTaP. En general, se li administren a nens de les següents edats: 2 mesos, 4 mesos, 6 mesos, 15 a 18 mesos i 4 a 6 anys.
La vacuna DtaP s'ha d'aplicar al voltant de l'edat d'11 o 12 anys i cada 10 anys d'aquí d'ara endavant.
Durant un brot de tos ferina, els nens menors de 7 anys, que no hagin estat vacunats, no han d'assistir a l'escola ni a reunions públiques i han de ser aïllats d'algú que se sàpiga o se sospiti que està infectat. Això ha de durar fins a 14 dies després de l'últim cas notificat.
Moltes organitzacions d'assistència mèdica recomanen emfàticament que els adults fins a l'edat de 65 anys rebin la forma adulta de la vacuna antitosferínica.
La vacuna DtaP s'ha d'aplicar al voltant de l'edat d'11 o 12 anys i cada 10 anys d'aquí d'ara endavant.
Durant un brot de tos ferina, els nens menors de 7 anys, que no hagin estat vacunats, no han d'assistir a l'escola ni a reunions públiques i han de ser aïllats d'algú que se sàpiga o se sospiti que està infectat. Això ha de durar fins a 14 dies després de l'últim cas notificat.
Moltes organitzacions d'assistència mèdica recomanen emfàticament que els adults fins a l'edat de 65 anys rebin la forma adulta de la vacuna antitosferínica.
Vídeo informatiu sobre la tos ferina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada