Què és?
L'acrònim sida (AIDS en anglès) significa síndrome d'immunodeficiència adquirida. Els científics van establir en 1984, que la sida és la malaltia causada pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) un virus indestructible, fins al moment.
Es pot diferenciar entre la sida i la sida pediàtrica.
Causa i via de transmissió:
L’agent causant de la sida pediàtrica és un retrovirus humà de la família dels lentivirus, el VIH-1. La principal forma de transmissió del VIH en la infància és la vertical, de mare a fill durant l’embaràs, el part o la lactància. Tots els nounats fills de mares seropositives o malaltes de sida presenten anticossos antiVIH de tipus lgG, que reben de la mare a través de la placenta, per la qual cosa detectar-ne la presència en els primers mesos de vida no és sinòniom d’infecció. Almenys ¾ nadons de mares seropositives no estan realment infectats pel VIH i perden els anticossos antiVIH de procedència materna entre els primers 15 o 18 mesos de vida.
Encara que només entre un 25% i un 35% d’infants nascuts de mares amb sida presenten infecció per VIH, aquesta via de transmissió és responsable del 90% de tots els casos de sida infantil.
La infecció només es produeix si el virus penetra a l’organisme i entra en contacte amb la sang o les mucoses de la persona.
Tant les persones portadores, encara que no tinguin símptomes ni signes de la malaltia, com les malaltes de sida, poden transmetre la infecció a altres persones si no adopten les mesures de prevenció adequades.
Període d’incubació:
Quan fa entre 1 i 7 setmanes que el virus ha entrat a l’organisme, aquests comença a desenvolupar anticossos. Una persona infectada pot trigar molts anys a presentar-ne síptomes. En aquesta fase, es diu que l’individu és seropositiu o portador. Durant aquest temos, el VIH no està inactiu, sinó que es continua multiplicant de manera activa a l’interior de les cèl·lules i n’infecta d’altres. A poc a poc les defenses de l’organisme es van debilitant.
Símptomes:
Entre un 50 i un 90 per cent de les persones que s'han infectat pel virus de la sida experimenta símptomes similars a un catarro o una grip lleu (cansament, febre, pèrdua d'apetit) que remitent als pocs dies, també pot sofrir diarrea, sudoracions nocturnes o augment dels ganglis limfàtics. L'única forma de saber que s'ha contret la infecció és amb una prova específica realitzada per un professional sanitari. Molts VIH positius no manifesten els símptomes de presentar la infecció fins que han transcorregut diversos anys, d'aquí la importància de conèixer què pràctiques i situacions poden determinar la infecció i actuar conseqüentment.
Diagnòstic:
Per detectar la infecció pel virus de la sida és necessari realitzar una anàlisi de sang. En realitat, aquesta prova no busca la presència del VIH, sinó d'anticossos que s'han produït per lluitar contra el virus. Generalment, l'organisme triga entre un mes i sis setmanes fins que es produeixen suficients anticossos per registrar-los en una d'aquestes proves, per la qual cosa si s'ha trobat en alguna de les pràctiques considerades de risc és convenient esperar un període "de finestra" de tres mesos abans de sotmetre's a la prova del VIH. Aquestes anàlisis són molt senzills de realitzar i permeten establir amb certesa si existeix o no infecció.
En els pocs casos en què pogués quedar dubte, es realitzen proves complementàries per confirmar el diagnòstic, com el Western blot. No és necessari recórrer al cultiu. La determinació quantitativa del ARN, denominada «càrrega viral» s'ha incorporat com a prova de rutina, doncs és molt útil des del punt de vista pronòstic i per avaluar l'eficàcia del tractament. Permet un diagnòstic de la infecció més precoç que la detecció d'anticossos: aquests no apareixen en sang sinó al cap d'unes 4-6 setmanes. Durant aquest temps anomenat període "de finestra", l'anàlisi per detectar anticossos és negatiu, però l'individu transmet la malaltia.
En els pocs casos en què pogués quedar dubte, es realitzen proves complementàries per confirmar el diagnòstic, com el Western blot. No és necessari recórrer al cultiu. La determinació quantitativa del ARN, denominada «càrrega viral» s'ha incorporat com a prova de rutina, doncs és molt útil des del punt de vista pronòstic i per avaluar l'eficàcia del tractament. Permet un diagnòstic de la infecció més precoç que la detecció d'anticossos: aquests no apareixen en sang sinó al cap d'unes 4-6 setmanes. Durant aquest temps anomenat període "de finestra", l'anàlisi per detectar anticossos és negatiu, però l'individu transmet la malaltia.
Tractament:
El tractament varia depenent de cada pacient, però la teràpia inclou algun o alguns de les següents famílies de fàrmacs: Inhibidors de la transcriptasa inversa anàlegs de nucleòsids (ITIAN). Inhibidors de la transcriptasa inversa nucleòtid (ITINN). Inhibidors de la proteasa (IP).
Mites al voltant de la sida:
El VIH i la SIDA són el mateix
El VIH es guareix.
El VIH es transmet a través de tocar, abraçar o donar-li la mà a una altra persona infectada.
Hi ha persones infectades de VIH que estan deixant agulles amb la seva sang als cinemes o atracant persones amb agulles o objectes tallants que contenen la seva sang transmetent el virus a altres persones
EL VIH mata a les persones immediatament
El VIH es guareix.
El VIH es transmet a través de tocar, abraçar o donar-li la mà a una altra persona infectada.
Hi ha persones infectades de VIH que estan deixant agulles amb la seva sang als cinemes o atracant persones amb agulles o objectes tallants que contenen la seva sang transmetent el virus a altres persones
EL VIH mata a les persones immediatament
Campanya d'UNICEF contra la Sida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada